Sovint, els elements festius de la mateixa han anat minoritzant-se i quedant pràcticament reduïts a la celebració de revetlles, l’aldarull dels petards, la consumició de coques i l’encesa d’alguna foguera. Però Sant Joan ha estat sempre una celebració repleta d’elements màgics i d’antigues supersticions.

Les danses al voltant del foc, la consumició de vins i moscatell (així com les misteles i garnatxes) són elements mítics que han anat perdent força i presència en la nostra festa, com ara també les llegendes sobre les virtuts remeieres del foc, l’aigua o de les herbes de Sant Joan, a més dels ritus de fertilitat al voltant de les fogueres.

La revetlla és la forma més estesa, si bé no l’única, de celebrar la nit de Sant Joan. Els grups d’amics, les comunitats familiars, veïnals o de barri i també entitats diverses, es reuneixen i engalanen el seu propi espai festiu: balcons, terrats, carrers, places o platges, amb banderetes de paper, garlandes, cortinatges o bombetes de colors. Abans s’utilitzaven preferentment elements vegetals propis de la diada com branquillons, canyes o flors seques. És el moment de ballar, festejar, gaudir amb les fogueres i els focs d’artifici, menjar coques i beure vi, cava….

Els diferents focs que s’encenen aquesta nit tenen un gran poder de purificació. La fascinació que el foc exerceix, i els diferents rituals que es donen al seu voltant durant la celebració, com els de saltar les fogueres, acostar-ne els nens a la vora, llançar objectes personals o tirar cabeces d’all per menjar-les després, conflueixen en una creença comuna: la nit de Sant Joan, el foc allunya els mals esperits.

La vigència de la celebració de Sant Joan a les terres de parla catalana, i també a molts indrets de la resta d’Europa, es deu a que la festa expressa un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. El seu gran poder d’integració ve donat per una riquesa ritual i simbòlica que, en l’univers de les festes tradicionals que encara es celebren en els temps actuals, poques festes posseeixen. Però la festa també té una vessant de crítica, de reivindicació de la catalanitat, ja que és precisament aquesta festivitat la que agermana anualment tots els pobles i viles dels Països Catalans entorn una mateixa activitat festiva, celebrada sense excepció arreu de les contrades catalanes.

El foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques que giren al voltant de la celebració de Sant Joan configuren una matinada plena de fets excepcionals que ens aproximen a una visió diferent del nostre entorn. Moments màgics en els quals tot és possible… i en què més que mai podem viure l’esperit de comunió d’una festa que ens agermana a tots els homes i dones d’una mateixa terra.